Dia 28 de juliol, diumenge

Capella de Ministrers (València)

Regina

Carles Magraner, viola da gamba i direcció

• Castell del Papa Luna
• 22.30 h

CAPELLA DE MINISTRERS

Carles Magraner

Beatriz Lafont, veu

Èlia Casanova, veu

Carles Magraner, violes d’arc

David Antich, flautes

Sara Águeda, arpa

Jota Martínez, viola de roda / cítola / llaüt

Eduard Navarro, cornamusa i llaüt

Pau Ballester, percussió

LA TRADICIÓ TROVADORESCA I L’ART ANTIC

De Violant d’Hongria (1235-1251) a Maria Elionor de Portugal (1347-1348)

Anònim (Ms Vallbona) Ave Maria dulcis et pia. Rondellus

Adam de la Halle Robins m’aime. Jeu de Robin et Marion

Karolus, Iherusalem et Sicilie rex Dum suprema melodia. Prosa

Walther von der Vogelweide Nu alrest. Palästinalied

Anònim (Ms 1 Orfeó Català) Potestati magni maris. Conductus

Anònim (Codex Las Huelgas) Ave regina celorum. Motet

Guillaume de Machaut Douce dame jolie. Virelai

L’ART DE LA SUBTILITAT

D’Elionor de Sicília (1349-1375) a Margarida de Prades (1409-1410)

Jacopo da Bologna Un bel sparver. Madrigal

Anònim Or sus, vous dormés trop. Virelai

Johannes Graneti Summe clementissime. Kyrie

Anònim Pangat chorus in hac die. Prosa

DE L’EDAT MITJANA AL RENAIXEMENT

D’Elionor d’Alburquerque (1412-1416) a Germana de Foix (1505-1516)

Anònim Belfiore & amoroso. La Spagna. Dança

Pere Oriola O vos homines qui transitis. Barzelletta

Anònim (Cancionero de Palacio) Alburquerque, Alburquerque. Romance

Luis Milán O gelosia, d’amanti orribile freno. Sonet

Juan del Encina Una sañosa porfía. Romance

De Violant d’Hongria a Germana de Foix (1235-1516): l’entorn musical de les reines d’Aragó.

En les múltiples Històries que circulen sobre la música Occidental la dona és la gran absent, per la mínima atenció que es presta a les compositores i perquè s’oblida que sense la seua presència, en qualitat d’escoltant i d’intèrpret, el curs de la música haguera sigut un altre. Així, quan es parla dels trobadors, es destaca el fet d’haver estat al servei de tal o tal altre membre de la noblesa masculina, tot i que les seues composicions foren especialment dirigides a l’esposa del seu ocupador, a la qual d’haver-li desagradat haguera obligat a l’acomiadament de l’artista. Si del que es parla és de joglars i ministrers, intèrprets per excel·lència del repertori medieval secular, no s’entén la seua tasca sense la col·laboració de dones de veus cristal·lines, de virtuoses de l’arpa o d’àgils dansaires. Si de l’edat mitjana passem al Renaixement, no va haver-hi sonador de llaüt o de viola de renom que no es convertira en el músic de cambra predilecte de la senyora de la cort on servia, encara que figure adscrit a la casa de l’espòs la riquesa del qual procedia, no poques vegades, del dot o l’herència aportada per ella al matrimoni. Davant el que és un fet constatat i constatable, ens sorprén el que fins hui, mai s’haja dedicat una proposta musical a aquelles dones que, encara de manera indirecta, van permetre que el curs de la Història de la música transcorreguera per aquells llits que l’han convertida en un dels llegats de major envergadura del patrimoni artístic de la humanitat. A manera de particular homenatge a aquelles dones, dediquem el nostre treball a un molt selecte i influent col·lectiu, el format pels qui van ser reines d’Aragó a partir del naixement, a principis del segle XIII, d’una consciència territorial en els diferents regnes de la Corona, fins 1516 coincidint amb la seua fusió amb la de Castella. El repertori ha sigut seleccionat sobre la base de la seua circulació al voltant de les nostres protagonistes en les diferents etapes de la seua vida, inclosa aquella en la qual algunes van quedar vídues, donant prioritat al de font aragonesa quan això ha sigut possible.

Capella de Ministrers

Des de la seua creació l’any 1987, el grup Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, ha desenvolupat una important tasca investigadora i musicològica en favor del patrimoni musical espanyol, des de l’edat mitjana fins al segle xix. El resultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d’aquestes experiències.

L’activitat concertística de la formació ha sigut molt intensa des de l’inici de la seua activitat, actuant a les millors sales de música d’Espanya la seua projecció és també internacional. L’ensemble ha realitzat més de 1500 concerts en els cinc continents.

Aquesta trajectòria d’estudi i recuperació de la música antiga ha quedat arreplegada en els discos que ha gravat per a egt, Blau, Auvidis i cdm, segell discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers, obtenint molt bones crítiques per part de la premsa especialitzada, a més de premis i distincions entre les quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l’editorial Premsa Valenciana, el Premi Cívic 2008 d’Almussafes-Ribera Baixa, el distintiu segell de qualitat de la gva Mediterranew Musix i el Premi Internacional de Música Clàssica (icma) en la categoria de Música Antiga en dues ocasions, una en 2018 pel seu disc Quattrocento i la segona en 2023 pel El collar de la paloma, a més de quedar finalista per Super Lamentationes en 2021. Destaca també el Premi Carles Santos de la Música Valenciana 2018 al millor disc de recuperació de patrimoni per La ruta de la seda.

La seua activitat ha anat més enllà de l’estrictament musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell i Bigas Lluna; amb coreògrafs com Santiago Sempere, amb el Cor de la Generalitat Valenciana, amb músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín, fins i tot amb reconeguts artistes del panorama contemporani com Isabel Muñoz, Eva Lootz o Carmen Calvo.