Arriben les campanes

Els veïns de Peníscola van acollir l'arribada de les campanes provinents del taller de restauració amb el fervor i devoció que professen a la seua Patrona, la Mare de Déu d'Ermitana.
Units per la tradició i el respecte, van acollir els vuit bronzes en senyal de gratitud en un acte solemne i entranyable en què els més vells recordaven l'ús comunitari privilegiat de les campanes. Les crides a dol, deure o festa eren part de la seua comesa que, a través dels anys, ha perdurat en la simbologia i en la idiosincràsia d'un col·lectiu unit per l'esdeveniment.
Maria, Caterina, Campana dels Quarts i la Campana de les Hores van arribar a la plaça d'Armes del castell de Peníscola esplèndides i plenes de veu, per a integrar el campanari de la parròquia de Santa Maria.
Maria i La Gran, històriques de l'ermitori, van arribar acompanyades de les complementàries, noves, qeu completaran el campanari de quatre: Maria i Laus Deo.
Totes elles, acollides per la comunitat de fidels i no fidels, per devoció a la tradició, en un esdeveniment únic: la trobada de totes les campanes a la plaça, la bendició i el toc inaugural.
Mossén Manel va oficiar la benedicció i va agrair la col·laboració desinteressada de dues famílies que havien fet possible la inclusió de les dues campanes que faltaven i va reiterar l'ajuda de l'Ajuntament del municipi en el finançament del cost de reparació i de restauració.
Després de la benedicció i enfront de tots els presents, el concert.
El Grup de Campaners de la Catadral de València van fer sonar les vuit campanes en diàleg. Un diàleg seré, únic i proper. Emoció i devoció, vesprada de llàgrimes i de record. Volver al listado de noticias » »