Notícies

L’Ajuntament de Peníscola estudia la rehabilitació de la façana i cobertes de l’ermita de la Mare de Déu de l’Ermitana
29 agosto 2015

L’Ajuntament de Peníscola estudia la rehabilitació de la façana i cobertes de l’ermita de la Mare de Déu de l’Ermitana

La Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Peníscola, en el seu plantejament de seguir amb la política de rehabilitació del patrimoni local, ha elaborat un informe sobre l’estat d’una de les ermites més emblemàtiques del municipi, ubicada vora el castell templer i pontifici, que allotja i du el nom de la patrona de la localitat, la Mare de Déu de l’Ermitana.

Després de diverses actuacions de millora en els últims anys, en el paviment i climatització, el consistori plateja ara una rehabilitació integral de la coberta, campanar i façanes per tal de “millorar l’esta de conservació de l’ermita, restablir parts d’aquesta que es van veure afectades pels diferents conflictes armats de segles passats a causa de l’artilleria, eliminar filtracions i goteres, així com garantir la conservació futura del monument” ha assegurat l’alcalde, Andrés Martínez.

L’estudi proposa, concretament, restituir un pinacle major, restaurar els pinacles menors afectats pel pas dels anys i l’estructura dels quals s’ha vist danyada per l’artilleria; substituir finestrals i tancaments; una reparació integral de la coberta de tota l’ermita i del campanar, que actualment presenta petites filtracions; així com la reparació de volades i axials de les façanes oest i nord.

El valor arquitectònic i cultural del temple
L’ermita que allotja la patrona es va construir a principis del segle XVIII, entre els anys 1708 i 1712, sobre un antic cementeri local, a expenses del governador Don Sancho de Echevarría, com a obsequi i oferiment a la Mare de Déu, després de la guerra de Successió.
La façana barroca, de tall clàssic, és l’única part que es conserva d’aquesta etapa, ja que la resta de l’església va ser reedificada posteriorment el 1820, després de la Guerra del Francés.
Té perfil mixtilini i pinacles oblics, una portada encoixinada amb motius militars (canons i boles com les del Portal Fosc) i es cataloga com de gran interés arquitectònic.
Es tracta d’una església amb planta de creu llatina, que consta de nau central i capelles laterals dispostes simètricament. Té una torre campanar de planta quadrada situada al costat de l’accés i en el cos de campanes apareix un arc de mig punt emmarcat per dobles pilastres clàssiques i rematat per una cornisa trencada.
La nau longitudinal es cobreix amb una volta de canó amb llunetes i el creuer amb una cúpula de mitja taronja sobre el tambor de planta octogonal.
Sobre el conjunt de la nau i capelles laterals hi ha una coberta a dos aigües de teula àrab sobre tauler de fusta o ceràmic, segons zones. El presbiteri té una altra coberta més elevada respecte a la nau central resolta també a dos aigües amb teula àrab i la cúpula en forma de semiesfera amb teula vidriada.
L’església es va construir adossada al castell i en el lateral sud aprofita un mur de cadirat d’aquest, corresponent a la cara exterior de l’església templera per suport de la coberta principal i com a tancament de l’edifici.
La resta de l’estructura es resol amb murs i pilastres de fàbrica de maó.

Continuar amb la restauració del Patrimoni local, un dels reptes de la legislatura
Martínez ha insistit en la importància d’unir esforços per mantindre i protegir el patrimoni local i preservar-lo i preparar-lo per als anys venidors, “la nostra responsabilitat com a governants és agrair i posar en valor el patrimoni heretat dels nostres antecessors i facilitar-ne la pervivència en el temps per als nostres fills i els fills del nostres fills” ha valorat, recordant que en l’última dècada i en col·laboració amb les diferents administracions, s’ha dut a terme la restauració de les muralles renaixentistes que envolten la cara nord de la ciutadella, s’ha iniciat el pla de dinamització del castell per a la restauració i tematització, s’ha restaurat la torre Badum, l’ermita de Sant Antoni i els seus voltants, l’aljub del pla dels Pitxells, el Peiró i la Creu del Terme, entre altres actuacions destacades. En aquesta mateixa línia, ha argumentat Martínez, “esperem la col·laboració de totes les parts per poder dur a terme una reforma d’aquest lloc tan especial per als peniscolans i peniscolanes, que es troba, a més, al costat del monument més visitat de la localitat, perquè es mostre en tot el seu esplendor i es mantinga en òptimes condicions, amb el seu caràcter i imatge històrica i tradicional, en les millors condicions de conservació”.
L’alcalde ha comunicat que l’Ajuntament està a l’espera de poder explicar el plantejament de la Regidoria i l’informe tècnic al govern autonòmic, amb qui ja han cursat la sol·licitud de cita amb la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

Volver al listado de noticias » »
Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola