Gli Incogniti (França)

Dia 11 d'agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

Gli Incogniti (França)
  • Amadine Beyer, directora   
  • BWV… or not? El fals Bach

Gli incogniti
Manuel Granatiero, traverso
Baldomero Barciela, viola de gamba
Anna Fontana, clavecí
Amandine Beyer, violí i direcció

Programa

BWV... or not El fals Bach

I
Johann Sebastiann Bach o Carl Phillip Emmanuel Bach
Trio Sonata en sol major BWV 1038
Largo • Vivace • Adagio • Presto

Johann Georg Pisendel
Sonata en do menor BWV 1024
Adagio • Presto • Affetuoso • Vivace

Johann Sebastian Bach
Trio sonata en do menor BWV 1079
Largo • Allegro • Andante • Allegro

II
Carl Phillip Emmanuel Bach
Sonata en re menor BWV 1036
Adagio • Allegro • Largo • Vivace

Johann Sebastian Bach
Trio Sonata en re major sobre el BWV 1028
Adagio • Allegro • Andante • Allegro

Gli incogniti

Fundat en 2006 per Amandine Beyer, el grup pren el seu nom de l'Accademia degli Incogniti, un dels cercles artístics i literaris més actius i liberals del segle XVII a Venècia. D'aquest nom hereta també el seu esperit, un gust pel desconegut en totes les seves formes, per l'experimentació amb les sonoritats, la recerca de repertori, el redescrobriment dels «clàssics» i d'obres mestres desconegudes.

Gli Incogniti senten un veritable plaer tocant junts el que es transmet en cadascun dels seus dotze enregistraments realitzats per a Zig-Zag Territoires / Outhere Music i Harmonia Mundi, tots excel·lentment rebuts per la crítica internacional.

Després d'onze anys d'exploració del repertori barroc més o menys conegut (de les Quatre estacions de Vivaldi a les peces de violí de Matteis), Gli Incogniti aborda per primera vegada en 2017 el repertori preclàssic i clàssic, convidant els pianofortistes Alexei Lubimov i Kristian Bezuidenhout per a un programa al voltant de les simfonies de Carl Phillip Emmanuel Bach i els concerts d'Haydn.
L'any 2018 veu també l'inici d'un projecte en el qual s'uneixen música i dansa en una col·laboració de gran envergadura amb Roses, la companyia d'Anne Teresa de Keersmaeker i l'orquestra B’Rock entorn dels Sis Concerts de Brandenburg de Johann Sebastian Bach. Amb aquest programa realitzarem una gran gira mundial en la temporada 2018-2019: Berlin, Nova York, Lisboa, Brussel·les, Paris, Luxembourg...
Després de gires internacionals que els han portat a tocar en la Philharmonie de París, el Wigmore Hall de Londres o la Abbaye de Royaumont, Gli Incogniti es presentarà per primera vegada en 2019 en el Théâtre des Champs Elysées i en la Philharmonie Essen a Alemanya.

Després d'estar associats al Théâtre des Quatre Saisons de Gradignan durant quatre anys, Gli Incogniti comença en 2018 una residència en el Théâtre de la Coursive de la Rochelle. Des de 2017, el grup organitza cada any la seva pròpia Acadèmia de música de cambra i treball corporal, destinat a joves grups barrocs. El grup ha estat subvencionat els últims tres anys per la DRAC Nouvelle Aquitaine.

Expulsades del paradís
En la concepció romàntica de la composició musical en la qual encara se sosté fortament la nostra cultura, un compositor és una espècie de ser sobrenatural allunyat del món que l'envolta i l'investeix d'una missió sacralitzada: la composició d'«obres mestres» que una vegada reconegudes com a «autèntiques» passaran a constituir un catàleg de meravelles indiscutibles i incomparables. Però aquesta idea ens fa oblidar que un músic és primer de tot un ésser humà amb una vida condicionada per l'època en la qual viu, amb una inspiració permeable a nombrosos aspectes com les seves relacions socials, el seu entorn familiar, l'emulació exercida per altres músics, la creativitat renovada per les obres d'alumnes més joves, etc.
El cas de Johann Sebastian Bach és bastant paradigmàtic. Quan al principi del segle XIX es comença a construir el mite del gran músic alemany, un dels fonaments d'aquest edifici serà la publicació de les seves obres completes i l'elaboració d'un catàleg que es transformarà més tard en el BWV (Bach Werke Verzeichnis). Però al llarg dels anys algunes de les músiques que havien estat admeses com a sortides de la imaginació del Kantor, comencen a generar dubtes sobre la seva autoria o a ser directament atribuïdes a altres compositors i es transformen immediatament en àngels caiguts. La mateixa peça que uns anys abans era descrita com la creació d'un geni, desapareix a poc a poc dels programes de concerts i discos i cau en un oblit inexorable.
El programa d'aquesta nit està format per obres que en un moment donat han estat considerades com a petites joies, que al nostre judici continuen sent-ho i que en qualsevol cas han format part del paisatge musical de la creació de Johann Sebastian Bach. Sabem que el nostre autor ha recollit els fruits d'una fabulosa herència musical (diverses generacions de músics en la seva família el precedeixen), però també dels ensenyaments de compositors anteriors (com ho revela la seva pròpia biblioteca tan eclèctica i internacional) i per descomptat, la vida musical que l'envoltava.
En el nostre camí trobem obres de col·legues que Bach va trobar al llarg de la seva carrera, com la Sonata BWV 1024 atribuïda actualment (amb certs dubtes!) a Johann Georg Pisendel, el virtuós violinista de la cort de Dresden les impressionants qualitats tècniques de la qual van poder inspirar la composició de les Sonates i Partites per a violí sol de Johann Sebastian Bach. Podem entendre per què aquesta Sonata en do menor va ser inclosa en el BWV: la seva poderosa fuga o el seu tercer moviment podrien haver estat sens dubte signats per Bach, fins i tot si un dels seus grans encants resideix en el seu Adagi inicial, un recitatiu rapsòdic i imprevisible que recorda als moviments de concert escrits per Vivaldi per al mateix Pisendel...
La relació pare-mestre/fill-deixeble amb Carl Philipp Emmanuel Bach dificulta l'assignació d'una autoria certa per a nombroses obres, com per exemple la Sonata BWV 1038 que té també un número de catàleg en les composicions de Carl Philipp Emmanuel Bach. És possible que el pare haja demanat al seu fill com a exercici de composició, l'escriptura de dues veus per a flauta i violí en scordatura sobre un baix utilitzat ja diverses vegades pel pare (per exemple en la Sonata per a violí i baix continu BWV 1021). Podem imaginar un joc de propostes, correccions, suggeriments, que fan impossible destriar el que correspon a un i a un altre. Encara més sorprenent és el cas de la Sonata BWV 1036 datada en 1731 quan C. P. E. Bach tenia tan sols 17 anys!, i que tal vegada per la seva escriptura tan desenvolupada va ser atribuïda al pare, encara que el nou estil galant és una marca del que serà el futur del jove compositor.
En el nostre programa presentem també algunes obres «autèntiques» (o gairebé!). La sonata de l'Ofrena Musical BWV 1079 representa el culmen de l'habilitat contrapuntística de Johann Sebastian Bach al final de la seva vida. En una visita a la cort de Prússia on treballava el seu fill, el rei Frederic II flautista aficionat li suggereix un bell tema cromàtic sobre el qual improvisar. No sabem si inspirat per les possibilitats d'aquest, decideix publicar uns mesos més tard tota una col·lecció de cànons entre les quals destaca aquesta sonata en la qual el tema apareix en les variants contrapuntísticas més elaborades.
I finalment la Sonata BWV 1028 potser mai haja existit en la forma en la qual la presentem aquesta nit... o tal vegada sí. En l'actualitat la coneixem com una sonata per a viola de gamba i cembalo obligat, però com ocorre amb tantes obres de Bach al qual li encantava refer una vegada i una altra les seves composicions, possiblement és un arranjament posterior d'una obra per a dos instruments aguts (per què no flauta i violí?) i baix continu avui perduda.
En resum, el nostre programa presenta una sèrie d'obres, escrites, compartides, ensenyades, o refetes, amb o sense número de catàleg que són part de la «música» de Johann Sebastian Bach.

Amandine Beyer i Baldomero Barciela

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola