Música Trobada (València)

Dia 4 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

Música Trobada (València)
  • Pila Mohedano, dansa
  • Francesc Valldecabres, director
  • Afectes d'una ànima enamorada

Proposta de música i dansa sobre les nadales per a la professió de monges de Pasqual Fuentes Alcàsser (Aldaia, 1721- València, 1768)

Música Trobada

Pilar Moral, soprano

Carmina Sánchez, soprano

Marina Rodríguez-Cusí, mezzosoprano

Enric Llorens, violí

Victor Yusà, violí

Carlos Montesinos, violoncel

Francesc Valldecabres, clavecí i direcció

Programa

Si de un ave, la dulce melodía*

Duo per a 2 sopranos, violins i acompanyament

Primera interpretació en temps moderns

Arxiu de la Catedral de Girona

Lamentació per al dijous sant

Lamentació a duo amb violins i continu

Primera interpretació en temps moderns

Arxiu de la Catedral de València

Ah del ilustre campo

Villancico a la Inmaculada Concepción de María en la función que dedica a su patrona la Real

Maestranza de València en el Convento de la Puridad

Recitat i ària per a alt, violins i continu

Primera interpretació en temps moderns

Arxiu de la Catedral de València

Aleph. Quomodo obscuratum**

Lamentació per a alt, violins i acompanyament

Arxiu de la Catedral de València

Acudid querubines*

Villancico para la profesión de sor Antonia de la Concepción

Recitat i ària per a dos sopranos, violins i acompanyament

Primera interpretació en temps moderns

Arxiu de la Catedral de València

* Transcripció per Francesc Valldecabres.

* Transcripció per Marisa Esparza.

Música Trobada

Nascut per un interés compartit cap a la música antiga i barroca, Música Trobada està compost per músics professionals que han realitzat els seus estudis primerament en el Conservatori de València i altres institucions europees, com la Cívica Scuola di Milà, Acadèmia Reina Sofia, l’ESMUC o el Conservatori de Rotterdam. Els seus integrants són Pilar Moral (soprano), Regina Fuentes (violoncel) i Francesc Valldecabres (continu i direcció), encara que la plantilla varia i s’amplia segons els programes presentats.

Des de la seua fundació ha oferit programes dedicats a la recuperació del patrimoni valencià i hispànic, així com a la música de Scarlatti, Monteverdi, Bach, Händel o Purcell, entre altres. Ha actuat en espais com el Palau de la Música de València i la sala Alfons el Magnànim, i en cicles com els de la Societat Filharmònica de València, La Soledat Sonora del Desert de les Palmes, Serenates al Claustre, i en les programacions de l’Auditori Molí de Vila, TAMA, la Fundació Eutherpe i cicles com els de Graus, Benasc i Osca, MUSAS de Sagunt, el Festival Internacional de Peníscola o la Setmana de Música Sacra de Requena, entre altres.

Ha desenvolupat projectes com Il pianto della Madonna, amb el contratenor Carlos Mena; Amor y bravura a tempo de Händel, amb el contratenor Flavio Oliver; Plany, al costat de l’artista sonor Edu Comelles; Los viajes del Quijote, amb l’actor Iván Luis; Dido and Aeneas, de Purcell, al costat de l’OUV i la direcció escènica d’Amparo Urieta; Twice Happy, sobre obres de Purcell i Händel; o els Microconcerts en el Museu de Belles Arts de València, en els quals es posen en diàleg obres pictòriques i música barroca valenciana.

Música Trobada ha publicat dos treballs discogràfics: Joan Cabanilles. La música d’un temps (Assisi 2011), amb obres de Cabanilles, Pradas i música tradicional, en el qual compta amb la col·laboració del cantaor Pep Gimeno Botifarra; i Ab llicència o sens ella (La mà de Guido, 2017), amb les nadales en valencià de Pasqual Fuentes (1721- 1768), amb el qual va iniciar el projecte de recuperació del compositor d’Aldaia i va ser nominant als premis Carles Santos de la Música Valenciana.

Música Trobada combina la recuperació i transcripció de repertori del segle XVIII valencià amb la interpretació de repertori internacional i promou la investigació i recuperació del patrimoni musical valencià antic i barroc. Vol ser una plataforma de difusió de música antiga i barroca, tant nacional com internacional, des d’una perspectiva actual i participativa i propiciar la transversalitat de propostes entre diferents àmbits artístics així com servir d’eina de reflexió per al públic, mitjançant el repertori del passat i la seua revisió dels temes tractats en la proposta.

Notes

El segle XVIII valencià és un dels més rics i més interessants pel que fa als canvis profunds en matèria musical i en tots els àmbits socials, arran de la Guerra de Successió i l’establiment de la casa borbònica.

L’arribada a la catedral de Pere Rabassa a principis de segle suposarà la introducció de l’estil modern italià, amb la incorporació dels violins i nous conceptes que havien sigut recollits i heretats de l’ambient austriacista. Josep Pradas, nascut a Villahermosa del Río (Castelló), va continuar la línia del seu predecessor i mestre, amb el fiançament de la forma de la villancet modern, amb recitatius i àries que es mesclaven amb les tornades i cobles pròpies de la forma. A la mort de Josep Pradas, Pasqual Fuentes va ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral.

Pasqual Fuentes Alcàsser

Nascut a Aldaia el 1721, comença la seua formació en la catedral de València deu anys més tard, primer com a infantet i més tard com a mosso de capella i acòlit. En 1746 entra a treballar en la catedral d’Albarrasí com a tenor i pocs mesos després és nomenat mestre de la capella musical de l’església de Sant Andreu, a València, on possiblement va romandre fins a ser nomenat mestre de capella de la catedral de València en 1757, en morir el seu mestre Josep Pradas. En la catedral de València desenvolupa la seua carrera fins a la seua mort, en 1768.

La figura d’aquest compositor d’Aldaia, així com la seua obra, no compta encara amb estudis complets i actualitzats. No obstant això, la investigació que hem realitzat ens mostra un autor realment interessant per diverses raons, entre elles la ingent i ignota producció que es conserva en la Catedral de València, malgrat els seus escassos onze anys de magisteri; la dispersió de les seues obres en diferents centres hispànics, com Cadis, L’Escorial, Tarragona, Girona, Barcelona, València, Albarrasí, Oriola, Sogorb o Alacant; la inclusió d’una de les seues obres en la Lira Sacro-Hispana, de Hilarión Eslava; el caràcter polític de les seues villancets de Nadal, que prenen partit en conflictes lingüístics, racials, estètics o bèl·lics, i que són un bon reflex de la València i l’Espanya del moment; així com la seua relació amb altres personatges musicals essencials, com Antonio Eximeno —amb qui va viure i va compartir ciutat durant els seus anys de formació i magisteri, i entre els quals podem reconéixer ideals estètics compartits—, o Vicente Martín i Soler, de qui va ser primer mestre en la catedral de València.

Aquest projecte va arrancar en 2017 amb l’enregistrament de Ab licencia o sin ella. Los villancicos en valenciano de Pasqual Fuentes Alcàsser (1721-1768) editat pel segell La Mà de Guido i de la mà de la Diputació de València i l’Ajuntament d’Aldaia i que va veure la llum al maig de 2018. Aquest primer treball discogràfic conté alguna dels pocs villancets del segle XVIII escrits en valencià que es conserven en la catedral de València.

La proposta

Seguint la línia de recuperació de la figura de Pasqual Fuentes Alcàsser, en aquesta ocasió treballem els seus villancets per a la professió de monges, mitjançant una visió en femení, històrica i actual, que completem amb la Salve Regina i un interessant duo localitzat en la catedral de Girona.

La nostra proposta és un viatge entre els segles XVIII i XXI, que fuig del purament musical per a fer-nos reflexionar i revisar conceptes de gènere, polítics, socials i culturals. Per això, la proposta escènica sobre el repertori, en la seua majoria inèdit i recuperat pel grup, reforça i contrasta amb el missatge mitjançant la dansa i el gest. Han sigut especialment reveladors els llibres d’Albert Toldrá Il·luses, santes, farsàries y Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819). Evidentment, aquesta és solament una visió esbiaixada de certs casos, però les confessions dels judicis suposen un contrast amb els textos dels villancets, els quals ens han semblat dignes de recreació: la dona com a objecte d’intercanvi, d’amagatall, de puresa pública i pecat privat.

Així doncs, la proposta conjumina música, dansa i textos en un tot escènic de xicotet format i adaptable als diferents espais. Són les llums i ombres d’un segle XVIII que sembla no estar tan llunyà als nostres dies.

En aquesta edat la seua tendresa

era ànima dels sentits,

sabent que renunciaven

els furs de l’albir.

Mes ja gaudeix del seu Espòs

les abraçades atractives

que enllacen les voluntats

amb llaços aparegut.

I hui lliure es deslliga

de les cadenes del segle,

deixant-les per a aquelles

que van a caça de grills.

I ja del seu Espòs sap

no ha d’enviduar; perquè és fix,

que la que li plora mort,

és la que li té viu.

Fragment del villancet Del carmelo feliz (1764)

 

Marina Rodríguez-Cusí, mezzosoprano

Estudia en el Conservatori Superior de València amb Ana Luisa Chova. Després d’haver sigut premiada en diversos concursos, s’ha presentat en importants escenaris interpretant: Radamisto de Händel (Zenobia) en Concertgebouw d’Amsterdam i Musikverein de Viena, A Midsummer Night’s Dream (Hermia) i L’Incoronazione di Poppea (Ottavia) en Staatsoper d’Hamburg dirigida per Simone Young i A. di Marchi, Il ritorno d’Ulisse in pàtria (Ericlea) en la Salle Pleyel de París dirigida per William Christie, L’Orfeu de Monteverdi (Messaggiera) en Festival Perigord de França, Il prigioner Superbo (Rosmene) en Festival Pergolesi-Spontini de Jesi Itali, Le Nozze di Figaro (Cherubino), Ariodante (Polinesso), etc.

Carmina Sánchez, soprano

En 2017 es gradua en l’especialitat de Cant en el Conservatori Superior de València amb Ofelia Sala. També posseeix el Màster d’Interpretació de Música Antiga de l’ESMUC. En 2018 ha sigut guardonada amb el Primer Premi de l’II Concurs Internacional de Canto Martín i Soler. Des de 2013 és integrant de la Capella Reial de Catalunya (Jordi Savall). Ha actuat en l’Òpera Nacional de Grècia, en la Cité de la Musique de París, en el KKL Lucerne Concert Hall en Lucerna, en el Teatre Ristori de Verona, en el Palau de la Música de Barcelona i de València, en el Teatre Calderón de Valladolid, a l’Auditori de Saragossa i León, i en el Palau dels Arts de València entre altres.

Pila Mohedano, ballarina

Va començar els seus estudis de dansa als sis anys. És titulada superior en Coreografia de Dansa Contemporània, Pedagogia de la Dansa Clàssica i Dansa Espanyola/Flamenc, i ha completat la seua formació amb diferents cursos de jazz, claqué, teatre físic, interpretació, funambulisme, dansa creativa, Pilates, anatomia, música, producció i regidoria d’òpera, teatre i esdeveniments. Ha treballat com a professora, directora, ajudant de direcció i gestora, entre altres. Actualment compagina la docència en el Conservatori Professional de Granada amb les actuacions de la companyia Xhido Dansa-Teatre de la qual forma part com a ballarina i intèrpret.

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola