Mediterrània Consort (València) - 12 agost

Dia 12 d’agost, dimecres. Castell del Papa Luna, 22.30h

Flauto concertato. Concerts per a flauta de bec i viola da gamba de Georg Philipp Telemann (1681-1767)

Mediterrània Consort
Alexis Aguado, violí
Kepa Artetxe, violí
Daniel de Lorenzo, viola
Leonardo Luckert, viola da gamba
David Molina, violone
Juna Carlos de Mulder, arxillaüt
Ignasi Jordà, clavecí
David Antich, flauta de bec i direcció

Preu entrada: 12€ - Venda d'entrades

Mediterrània Consort

Fundada pel flautista David Antich en 2015, aquesta agrupació especialitzada en la música anterior al segle XVIII està formada fonamentalment per músics reconeguts per la seua feina de divulgació, interpretació i docència dins dels àmbits de la música antiga i barroca en l'Estat Espanyol i a l'estranger. Les seues actuacions ofereixen una combinació de rigor artístic amb passió interpretativa mediterrània; plantegen una experiència que pretenen fer oblidar el quotidià i obrir l'esperit de l'oïdor tot buscant noves vies d'emoció. Han format part de la programació de diversos festivals de música antiga i barroca amb excel·lents crítiques entre la premsa especialitzada.

Els seus components han obtingut els elogis de la crítica en festivals de música històrica de tot el món. Com a intèrprets actuen regularment amb grups de música antiga de la primera línea europea. Presenten aquest any l’enregistrament de l’integral de les sonates de Haendel per a flauta de bec.

David Antich

Concertista i professor de flauta de bec. Sota la direcció del mestre Agostino Cirillo obté el títol superior de flauta de bec amb les màximes qualificacions i diversos premis i esments. Completa la seua formació amb professors com Ricardo Kanji, Aldo Abreu, Bart Coen i Pierre Hamon entre d’altres. Ha realitzat gires de concerts en nombrosos països de la Unió Europea, Europa de l’Est, Àsia, Àfrica, EUA i Amèrica Llatina amb la Capella de Ministrers i amb altres grups de música històrica. Ha gravat per a diverses televisions i ràdios asiàtiques, nord-africanes, europees i americanes, actuant en els principals cicles i festivals de música antiga i barroca (Utrecht, Fes, Lió, París, Roma, Amsterdam, Mèxic DF, Nova York, Xangai, etc).

La seua discografia comprèn més de 50 discos de música medieval, renaixentista i barroca amb Capella de Ministrers i amb altres agrupacions, registres reconeguts i premiats per la crítica internacional en premsa especialitzada. Funda el grups de fusió instrumental Airea i el Bach Fussion Ensemble, així com Mediterrània Consort. Col·labora activament amb grups de música antiga d’arreu l’Estat.

És professor en diversos cursos de Música Antiga i Barroca i és convidat regularment a impartir classes magistrals, cursos de flauta de bec i música de cambra. Imparteix cursos de formació del professorat per a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i per a altres institucions.

Ensenya flauta de bec al Conservatori Professional de Música de Torrent.

Programa

Ouverture a Flauto concertato, 2 dessus e Basse (TWV 55:a2)
Ouverture
Les Plaisirs
Air à l’Italien
Menuet 1 i 2
Réjouissance
Passepied 1 i 2
Polonaise

Concerto a Flauto dolce, 2 violini, viola e Cembalo (TWV 51:C1)
Allegretto
Allegro
Andante
Tempo di Minuet

Concerto a Violino grosso, Viola, Flauto dolce, Viola da gamba e Fondamento (TWV 52:a1)
Grave
Allegro
Dolce
Allegro

Notes al programa

Georg Philipp Telemann (1681-1767) va tocar la flauta de bec i va escriure més música per a l'instrument que probablement qualsevol altre compositor en la història: música de cambra, concerts, suites, cantates, així com moltes parts d'obbligato en l'abundant repertori d'obres vocals. La seua obra és fonamental per a entendre el paper del instrument en el alt barroc dintre de l'àmbit professional. Així, este programa explora una part important de l'obra orquestral de l'autor alemany per a flauta de bec amb tres exigents obres de gran representativitat, estos tres treballs es conserven en manuscrits dipositats a la Landesbibliothek de Darmstadt i daten d'entre 1732 i 1750.

La Suite en La menor és una de les obres orquestrals més conegudes per a flauta de bec i una de les més interpretades de Telemann. En realitat Telemann l'anomena Ouverture, que és el terme que s'utilitzava per a definir la suite d'origen francès. Generalment les suites d'aquesta època se conformaven en una obertura de caràcter solemne establida en tres seccions (inventada per Lully i promoguda per Lluís XIV per a les músiques escèniques), seguida d'un conjunt de danses més o menys estàndard que es tocaven seguits. Aquesta suite però, és extraordinària perquè esta formada per una inusual successió de moviments que no es troba en cap altre compositor barroc; concatena una sèrie de moviments que alternen els estils francesos de Couperin o Rameau amb altres italians, com «Air a l'Italien», on la flauta adopta el rol de solista vocal amb l'estructura d'ària da capo, pròpia de les cantates i òperes italianes.

Aquesta mixtura d'estils italià i francès, del que Telemann va ser un dels principals defensors, s'observa al llarg de l'obra de l'autor. Així i tot, en esta suite encara trobem elements provinents de la música popular polonesa o morava tant habituals en la producció de l'autor d'Hamburg.

El concert en Do major, com la suite anterior, conté també característiques inusuals respecte a la clàssica forma del concert barroc. Normalment, en els concerts per a instrument solista s'establien tres moviments, alternant ràpids i lents. Telemann però, trenca aquesta estructura i incorpora elements de la música francesa, com el darrer «Tempo di Minuet». Aquest concert bé pot representar la música galant, rococó, que tant aviat s'establirà en Alemanya de la mà de Quantz. Carl Philipp E. Bach o Graun.

El concert per a viola da gamba i flauta de bec que tanca aquest concert és una rara avis dintre de la literatura barroca. Únic respecte a instrumentació, explota de forma magistral el potencial sonor de la viola da gamba i la flauta respecte al tutti. És una obra vibrant plena de recursos italianitzants i amb flaires polonesos com les altres dues obres del programa. Aquest concert es compon en una època en la qual els dos instruments solistes estan en declivi i segueix la tradició alemanya d'agrupar flautes i violes da gamba, com per exemple l'Actus Tragicus de Johann Sebastian Bach. En definitiva, la música d'aquest programa desplega un enorme ventall d'afectes, des de la tendresa fins a la fúria, des de l'elegància fins a l'excés, i representa també, un homenatge a un dels més grans compositors del segle XVIII.
David Antich

 


 

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola