Accademia del Piacere (Andalusia) - 5 agost

Dia 5 d’agost, dimecres. Castell del Papa Luna, 22.30h

Rediscovering Spain

Accademia del Piacere (Andalusia)

Mariví Blasco soprano
Fahmi Alqhai viola da gamba
Rami Alqhai viola da gamba
Johanna Rose viola da gamba
Javier Núñez clave
Miguel Rincón guitarra barroca
Agustín Diassera percussió
Fahmi Alqhai, viola de gamba i direcció

Preu entrada: 12€ -  Venda d'entrades

Accademia del Piacere - Fahmi Alqhai

La valentia dels seus innovadors projectes i la forta personalitat artística del seu director han fet d’Accademia del Piacere el grup d'avantguarda de la música antiga espanyola i un dels punters a Europa, gràcies a la seua concepció de la música històrica com una cosa viva, plena d'emocions que els seus músics interioritzen com a pròpia i transmeten a l'espectador.

En els seus enregistraments, per a Alqhai & Alqhai, Glossa i DHM, Accademia del Piacere ha revelat nous matisos en repertoris fonamentals de la música històrica com el Seicento italià, la música espanyola del Renaixement (Rediscovering Spain) o l'escènica del Barroc hispà (Muera Cupido, al costat de Núria Rial), i ha rebut per això reconeixements com el Choc de Classica (França), el Prelude Award (Holanda) i el premi GEMA al Millor Grup Barroc espanyol en 2016 i 2017, entre molts altres premis. Accademia i Alqhai sorprenen a més visitant territoris artístics aliens a l’historicisme, com en Las idas y las vueltas i Diálogos, respectivament al costat dels cantaors flamencs Arcàngel i Rocío Márquez, pels quals reben els Giraldillos de la Biennal de Flamenc de Sevilla 2012 i 2016.

Accademia del Piacere ha actuat en els escenaris més prestigiosos de la música clàssica europea i mundial, com la nova Elbphilharmonie i el Laeiszhalle a Hamburg, el Konzerthaus de Berlín i el de Viena, la Philharmonie de Colònia, la Fundação Gulbenkian de Lisboa, l'Auditori Nacional de Madrid i molts altres dels EUA, Alemanya, França, el Japó, Bèlgica, Holanda, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Espanya... Els seus concerts són regularment emesos en directe per la Unió Europea de Radiodifusió i les seues emissores associades, i ha aparegut en múltiples emissions televisives, des de TVE a la NHK japonesa.

Accademia del Piacere rep el suport de:

Programa

Rediscovering Spain

Glosado sobre el tenor de La Spagna

Fantasía y glosado sobre extractos de la Negrina
Mateo Flecha (1481-1553)
Improvisación sobre el Fandango y la Guaracha

Yo soy la locura
Henry de Bailly (1590-1637)
Xácaras y Folías
anònim s. XVII

Passacalle & Ciacona a tre
Andrea Falconieri (1585/6-1656)
Niñas como en tus mudanzas
José Marín (1618-1699)

Improvisación sobre la Pasacalle
Glosado sobre Guárdame las Vacas
Fahmi Alqhai

Tarantella
Lucas Ruiz de Ribayaz (1626-1667)
Marionas
Canarios
Gaspar Sanz (1640-1710)

Notes al programa

Decadent i abstreta, la ultraconservadora monarquia espanyola del segle XVII va tancar amb pany i forrelat les fronteres culturals del país per por de les herètiques influències nord-europees. Amb la censura i la Inquisició a ple rendiment, les arts van patir les conseqüències d'aquest nacionalisme regressiu, però paradoxalment hui podem gaudir de les seues conseqüències musicals perquè, allunyats dels corrents italianitzants, els músics espanyols es van veure forçats a crear una música singular i original: plena d'arcaismes però també de solucions noves i personals, influïda per la música popular vernacla i també per formes i estils procedents de les immenses colònies de la corona hispana.

Si la música litúrgica es va veure abocada a la repetició de clixés ja vigents —per exemple, el policoralisme venecià de cent cinquanta anys abans—, la música profana i la instrumental —fins i tot les destinades als ambients aristocràtics més privilegiats— es van veure literalment negades per la influència de les danses portades d'allèn les mars per colonitzadors i colonitzats. Per ací es van colar en els palaus no sols els ritmes tradicionals espanyols, sinó els vinguts del Nàpols dominat pels Àustries, de la veïna Portugal, per descomptat els procedents dels virregnats americans i, a través d'ells, els portats de l'Àfrica negra per milers d'esclaus forçats a creuar l'Atlàntic.

Amagades, entre les cordes de l'instrument de moda, la guitarra, es van filtrar en els palaus aquelles danses, de compàs quasi sempre ternari i en forma de variacions sobre un basso ostinato, és a dir, d'harmonies repetides sobre les quals els músics podien improvisar lliurement i exhibir així els seus recursos instrumentals. En les fonts anònimes i en edicions com les del napolità Falconieri, l'aragonés Sanz o el castellà (establit un temps al Perú) Ruiz de Ribayaz es van posar per escrit les improvisacions més aconseguides; a través d'elles podrem escoltar aquell decisiu pas, a través d'Espanya, dels seus ritmes creuats i les seues harmonies senzilles i insistents —probablement decisives per a l'establiment de la moderna tonalitat i les actuals rodes d’acords, encara vigents—. Procedents dels mitjans més humils i de les regions més allunyades del món, avançades d'una primera globalització, van acabar per dominar la música de la mateixa cort de Versalles o aconseguir la ploma de grans com Bach o Scarlatti, en les mans de les quals xacones, fandangos, folies i canaris van posar el seu peu en la Història.
Juan Ramón Lara

 


 

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola