Adriana Mayer & Ensemble l’Albera (València) - 4 agost

Dia 4 d’agost, dimartsCastell del Papa Luna, 22.30h

Crudelissima Clori, Filli adorata. Cantata amorosa in due parti

Adriana Mayer, mezzosoprano

Sara Parés, flauta de bec

Juan Carlos de Mulder, tiorba

Carles Budó, clavicèmbal

Preu entrada: 12€ - Venda d'entrades

Adriana Mayer, mezzosoprano

Col·labora amb agrupacions com Al Ayre Español, Vox Luminis, Collegium Vocale Gent, Forma Antiqva, Musica Ficta, Capella de Ministrers, La Grande Chapelle, Camerata Iberia, Concerto 1700, Vespres d’Arnadí, Barcelona Ars Nova, Vozes del Ayre, Evo, La Capilla Real de Madrid, Studium Aureum, Capella Ibérica, Harmonia del Parnàs, La Tendresa o Mil·lenni Ensemble, radicat a la Guildhall School of Music and Drama de Londres.

Ha actuat a teatres i auditoris de renom com el Teatro Real de Madrid, el Palau de les Arts Reina Sofía de València o el Auditorio Nacional de España, i ha participat en nombrosos festivals nacionals i internacionals.

Ha realitzat gravacions per als segells discogràfics CDM, Enchiriadis, DUX, Universum Records i IVM, així com per a BBC, Radio Clásica de RNE, Österreichischer Rundfunk (ORF), Radio Nacional de Colombia, Polskie Radio o La 2 de RTVE. Ha participat en l’enregistrament de la banda sonora d’Alberto Iglesias per a la pel·lícula Quién te cantará (Carlos Vermut), i d’Ernst Reijseger per al film nord-americà Walking Out (Alex Smith).

Ensemble L’Albera

Grup fundat l’any 2000 especialitzat en el Gòtic i el Barroc europeus. La seua formació instrumental s’adapta a cada una d’aquestes èpoques amb components i col·laboradors que desenvolupen una important activitat concertística arreu d’Europa. L’any que es crea, obté el Primer Premi en el Concurso de Interpretación Histórica de Olivares (Sevilla).

Ha actuat en destacats festivals com el Festival d’Ambronay, Festival Le Chant des pierres a la Catedral d’Angoulême, Festival Antiqua de Piemont, Festival Medieval d’Elx, Festival de Música Antigua de Sajazarra, Muestra de música antigua de Aracena o Festival de Músiques Religioses de Girona, i a auditoris com l’Auditori Winterthur de Barcelona, Mubag d’Alacant o el Castell de Colliure.

Alguns dels seus programes són Amor, Amore amb música del barroc hispànic i italià, Petit llibre de notes d’Anna Magdalena Bach, Strana Armonia d’Amore, El Cant de la Sibil·la, El Llibre Vermell de Montserrat, Bestiarium in Musica o Altro che sospirar amb peces de l’Ars Nova i Ars Subtilior. El 2006 edita el disc Strana Armonia d’Amore (La mà de guido).

Programa

Crudelissima Clori

Largo - Alla breve (Sonata en si menor HWV 367a, Georg Friedrich Händel)

Recitatiu: Clori vezzosa e bella (Clori vezzosa e bella H 134, Alessandro Scarlatti)

Ària: Quel vento che d’intorno (Ardo, è ver, per te d’amore H 62, Alessandro Scarlatti)

Recitatiu: Clori nel ciel (Clori nel ciel, Tomasso Albinoni)

Ària: Volgi i begl’occhi (Clori nel ciel, Tomasso Albinoni)

Preludi en sol menor HWV 573, Georg Friedrich Händel

Recitatiu: Ingratissima Clori (Ingratissima Clori S 151, Benedetto Marcello)

Ària: Ingannami infedel (Ingratissima Clori S 151, Benedetto Marcello)

Furioso (Sonata en si menor HWV 367a, Georg Friedrich Händel)

Chaconne (Suite en re menor HWV448, Georg Friedrich Händel)

Recitatiu: Clori, ove sei? (Clori, ove sei? HWV 93, Georg Friedrich Händel)

Ària: Ho tanti affanni (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)

Recitatiu: Clori, di te mi lagno (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)

Ària: Se un dì m’adora (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)

Filli adorata

Recitatiu: Nel dolce dell'oblio (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel)

Ària: Giacchè il sonno a lei dipinge (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel)

Recitatiu: Così fida ella vive (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel)

Allemande (Sonata VI en sol menor, Giovanni Zamboni Romano)

Recitatiu: Filli adorata e cara (Filli adorata e cara HWV 114, Georg Friedrich. Händel)

Ària: Se non giunge quel momento (Filli adorata e cara HWV 114, Georg Friedrich Händel)

Larghetto-Allegro (Sonata en la menor HWV 362, Georg Friedrich Händel)

Ària: Portami a Filli in sen (Lungi della mia Filli, Giovanni Bononcini)

Recitatiu: Ma che vaneggio? (Lungi della mia Filli, Giovanni Bononcini)

Ària: Piango, gemo, sospiro e peno (Piango, gemo, sospiro e peno RV 675, Antonio Vivaldi)

Amoroso-Allegro (Sonata I en re menor, Francesco Mancini)

Recitatiu: Ma nò la pace (Filli mia, tu infedele, Francesco Mancini)

Ària: No, non lo far, Cupido (Filli mia, tu infedele, Francesco Mancini)

Notes al programa

Durant la segona meitat del segle XVII, l'òpera es va configurant progressivament cap a la forma establerta durant el segle posterior amb la característica alternança de recitatius i àries.

Paral·lelament a aquest gènere, la cantata profana es desenvolupa seguint les mateixes passes però destinada a un consum més bé privat, valent-se d’un mínim de recursos en comparació amb els fastuosos efectes de l’òpera. És per aquest motiu que la formació més habitual i usada és l'anomenada a voce sola, és a dir, una sola veu acompanyada del baix continu. Aquesta economia de recursos va fer de la cantata de cambra un gènere molt assequible i, per aquesta raó, cultivadíssim a la Itàlia del tombant de segle. Això permetia també que l’esmentat gènere fóra un camp d'experimentació creadora molt còmode per als compositors atès a la seua relativa repercussió.

Aquestes obres van esdevindre xicotets monodrames on l'aspecte poètic prenia un valor predominant, per davant del teatral, a l'hora de forjar els diferents registres expressius. En aquestes cantates freqüentment s'utilitzaven personatges clixé per a expressar els diferents estats d'ànim. Dos dels personatges més recurrents, presents habitualment en el panorama literari i musical europeu, són Clori i Filli. En el repertori musical italià en concret hi ha una clara tendència a atribuir a Clori un comportament deslleial que fa patir cruelment al seu pretendent, sovint Tirsi. I per altra banda, és bastant recurrent l'associació entre la desitjada Filli i la lontananza, un altre motiu de sofriment amorós, en aquest cas protagonitzat moltes vegades per Fileno.

La construcció del present programa està articulada amb una sel·lecció, a tall de pastitx, de moviments de cantates i sonates italianes amb el propòsit de configurar un recorregut emocional coherent. El pastitx era un tipus d’espectacle molt habitual en aquesta època que consistia en la creació d’una obra nova reutilitzant fragments musicals previs de diferents compositors. En aquesta fictícia cantata-pastix la primera part està dedicada a Clori i la segona a Filli, ambdues protagonitzades en primera persona pels seus respectius soupirants, encarnats per la veu de mezzosoprano. Els dos aspirants amorosos expressen l'evolució del seu estat d'ànim mitjançant recitatius, àries i peces instrumentals: el primer enamorament, les reaccions violentes davant l'engany, la nostàlgia per la llunyania, l'esperança o la desesperança.

 

 

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola