Cor de la Generalitat Valenciana & Harmonia del Parnàs (València) - 3 agost

Dia 3 d’agost, dilluns. Castell del Papa Luna, 22.30h

Quien amores tiene… Commemoració del V centenari de la primera volta al món

Cor de la Generalitat Valenciana & Harmonia del Parnàs (València)

Alberto Baño, actor

Marián Rosa Montagut, direcció

Preu entrada: 12€ - Venda d'entrades

Cor de la Generalitat Valenciana

Va ser creat en 1987 amb el nom de Cor de València. És el cor titular del Palau de les Arts de València al mateix temps que desenvolupa una constant activitat en els principals auditoris espanyols. Ha interpretat les grans obres del repertori simfònic coral i els principals títols del gènere líric, i freqüenta el repertori a cappella, amb especial atenció als compositors valencians.

El Cor de la Generalitat Valenciana està present en les temporades i festivals espanyols més importants, i ha cantat a Guanajuato (Mèxic), l’Havana, Nova York, París, Lisboa, Roma, Amsterdam, Hamburg, etcètera. Al costat de Carles Santos va participar en les Cerimònies Olímpiques de Barcelona 92.

Ha enregistrat discos per a Sony, Decca i Deutsche Grammophon al costat de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i solistes com Plácido Domingo, Juan Diego Flórez o Andrea Bocelli, i monogràfics sobre Mompou, Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo, Luis de Pablo, Matilde Salvador o Alfredo Aracil, al costat d’altres de música antiga amb el grup Capella de Ministrers.

El seu disc Verdi Domingo va ser guardonat amb el Grammy Llatí al millor àlbum de música clàssica de 2014. Ha intervingut en DVDs amb Maazel, Mehta o La Fura dels Baus entre altres responsables artístics.

Ha actuat sota les batutes dels principals directors valencians i espanyols a més de Claudio Abbado, Roberto Abbado, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Riccardo Chailly, Valeri Guerguiev, Leopold Hager, Sir Neville Marriner, Lord Yehudi Menuhin, Marc Minkowski, Krzysztof Penderecki, Michel Plasson, Georges Prêtre, Helmuth Rilling, Guennadi Rojdestvenski, Mstislav Rostropòvitx, Claudio Scimone i Alberto Zedda.

Ha estat guardonat amb la Medalla d’Honor del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, la Medalla Commemorativa del XXV Aniversari del Palau de la Música de València, el premi Clar de Llums de la Universitat de València, l’Important de l’Editorial Premsa Valenciana i la Medalla al Mèrit en les Belles Arts de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

El Cor de la Generalitat depén de la direcció adjunta de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura. El seu director titular és Francesc Perales, Jordi Blanch seu director assistent i Francisco Hervás el seu pianista acompanyant.

Harmonia del Parnàs

Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. El seu repertori, triat a partir de la investigació musicològica de fonts musicals i documentals d'arxius i biblioteques de tot el món, recull diferents gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII. Les seues interpretacions el resultat d'un estudiat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical.

Membre fundador de l'Associació GEMA (Grups Espanyols de Música Antiga), Harmonia del Parnàs ha sigut convidada per importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals.

Entre altres, l'agrupació ha estat programada en el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Música Antiga d'Aranjuez, Clàssics a l'estiu de la Comunitat de Madrid, el Museu d'art hispanoamericà Isaac Fernández Blanco de Buenos Aires, el Festival de Música Renaixentista i Barroca de Vélez Blanco, l'Auditori i Palacio de Congressos de Castelló, la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el Museu d'Història de Barcelona, el Festival Medieval d'Elx, la Biblioteca Nacional de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona o el Teatre Miejski de Gdynia (Polònia).

Harmonia del Parnàs ha recuperat i interpretat per primera vegada en concert públic en temps moderns, nombroses composicions de José Escorihuela, una considerable i representativa mostra de la producció castellana i llatina de José Pradas Gallén, així com un nombre significatiu de composicions de Pedro Rabassa entre les quals convé destacar, per la seua magnitud, el Requiem «per a exèquies reials», escrit per a 8 veus i orquestra.

Entre els últims treballs de recuperació de patrimoni musical hispànic de Harmonia del Parnàs, cal destacar la seua interpretació per primera vegada en concert públic en temps moderns, de l'òpera de Manuel Ferreira El major triomf de la major guerra, o el programa Bárbaro amb estrena absoluta de cinc cantates de Francisco Hernández Illana i dues de Francesco Corradini.

Els enregistraments de Harmonia del Parnàs recullen part del citat repertori en treballs com Arda el Ayre (la mà de guido, 2005) amb obres de Josep Escorihuela i José Pradas, Requiem (la mà de guido, 2006) de Pedro Rabassa,el monogràfic de José Pradas Gallén La tierra llora afligida editat en la col·lecció discogràfica Patrimoni Musical Valencià de la Generalitat Valenciana (2008) i nominat als PREMIS DE LA MÚSICA 2008 en la secció de Millor Intèrpret de Música Clàssica, Salve Regina (Tempus, 2010) amb obres de Pedro Rabassa i Pascual Fuentes, i Bárbaro (Tempus, 2012), amb repertori vocal i instrumental de Francisco H. Illana i Francesco Corradini.

Des d'abril de 2009 l'agrupació fa un treball conjunt amb el Centre d'Investigació i Difusió Musical TEMPUS (València), amb el qual crea un nou segell discogràfic propi. Marian Rosa Montagut és la directora d'aquesta agrupació creada en 2003.

Marián Rosa Montagut

Natural de Benifaió (València). Inicia en aquesta localitat la seua formació musical amb el clarinet i el piano, rebent les primeres lliçons de solfeig del seu pare. Després d'uns anys compaginant els estudis universitaris (Llicenciatura en Filosofia, Universitat de València, 1994) i els musicals (professora de Piano, Conservatori Superior de València, 1993), s'especialitza en música antiga i barroca, finalitzant els estudis superiors de clau amb J. L. González Uriol en el Conservatori Superior de Música de Saragossa. Ha estudiat clau amb Albert Romaní i Eduard Martínez, assistint a cursos de perfeccionament, entre altres, amb J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen i E. López Banzo. Interessada per la direcció coral, assisteix a cursos impartits per J. R. Gil-Tàrrega, V. Negreiros i M. Smith, entre altres.

Fundadora de Harmonia del Parnàs és la clavecinista i directora d'aquesta agrupació amb la qual ha gravat set CDs i col·labora, com a organista, clavecinista i directora, amb altres agrupacions especialitzades en concerts i enregistraments.

La pràctica musical en el camp de la música antiga la porta a sentir una profunda inclinació per la musicologia històrica, i després d'obtindre el D.E.A. en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, està finalitzant la tesi sota la tutela del Dr. Antonio Ezquerro.

Ha sigut becada per la Generalitat de Catalunya en diverses ocasions: Beca FI (quatre anys) en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals (Barcelona) del Consell Superior d'Investigacions Científiques, tres beques per a realitzar estades a l'estranger (Frankfurt, Londres-Cambridge i Roma), etc.

En 2006 guanya per concurs públic un contracte de tècnic del Ministeri de Ciència i Tecnologia en el marc del projecte I+D «El fondo antiguo de música de la catedral de Barcelona conservado en la Biblioteca de Cataluña. Estudio de las fuentes y recuperación patrimonial. 2: El repertorio en lenguas romances».

Forma part de l'equip d'investigació de diferents projectes del Ministeri i la Generalitat, per a treballar el repertori barroc de l'Antiga Corona d'Aragó en diferents arxius i biblioteques, i en 2009 gana el premi-beca d'investigació de la Fundació Durán-Martí, que comporta la publicació d'un llibre, amb el projecte «Trayectoria y producción del Maestro de Capilla Baltasar Sanz».

Des de fa diversos anys compagina l'activitat interpretativa amb la investigació musicològica, publicant els resultats dels seus treballs en Anuario Musical (CSIC), Diccionario de la Música Valenciana (SGAE), Cantad serafines, Tres villancicos de José Pradas (Tritó-IVM), Història de les Terres de l’Ebre (Fundació Ilercavònia-*urv), etc.

 

Programa

La casada
Danza alta - Francisco de la Torre (c.1460-c.1504)
Que miraba la mar - anònim
Fata la parte - Juan del Encina (1468-1529)
El enamorado
Ninguno cierre las puertas - Juan del Encina
Dulcísima María - anònim
Gasajo y plaçer
Niña y viña - anònim
Las cosas que deseamos - Juan del Encina
¡Ah, hermosa! - Juan Vásquez
Quien amores tiene …
Quiero dormir y no puedo - anònim
Quien amores tiene - Juan Vásquez (c.1500-c.1560)
Amor quise probar - anònim
Dindirindin - anònim
Burlado de amor
¿Para qué busca el morir? - anònim
Muchos van de amor heridos - anònim
¡Ay triste que vengo! - Juan del Encina
El amor ha tales mañas - Florencia Pinar (1470-1530)
¡Ay, que rabio y muero! - Juan Vásquez
Al villano se la dan - anònim
Mejor es sufrir
¡Huid, oh ciegos amadores! - anònim
Tu dorado cabello - Francisco Guerrero (1528-1599)
Si n’os hubiera mirado - Juan Vásquez
Más vale trocar- Juan del Encina
Un beso pido
¡Besame y abraçame! - anònim
Dame amor besos sin cuento - Cristóbal de Castillejo (1490-1550)
¿Por qué me besó Perico? - Juan Vásquez
Un beso pido, hermosa - Juan II de Castilla (1405-1454)
Morenica dame un beso - Juan Vásquez
Al baile
Pavana a 4 (Orchésographie) - Thoinot Arbeau (1520-1595)
Al baile de la aldehuela -  anònim
Un sarao de la chacona - Juan Arañés (c.1580-c.1650)

Notes al programa

La present proposta ofereix una mostra significativa de la música que sonava en els temps en què el portugués Fernando (Hernando) de Magallanes, amb el finançament de la Corona Espanyola, va donar la primera volta al món en l'anomenada Expedició de Magallanes, un viatge que buscava trobar un pas entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic i que es va iniciar en 1519 i que en 1520 marcaria una gran fita en la història, per aconseguir obrir així la primera ruta d'Orient a Occident cap a la mar del sud. De les cinc naus tan sols una aconseguiria tornar al seu punt d'origen, encara que això sí, ho faria amb la seua càrrega d'espècies, finalitzant així l'ambiciós viatge el 6 de setembre de 1522.

La proposta musical inclou obres que sonaven en aquells anys de manera habitual en la península, cançons que procedien de la tradició popular i que van ser elaborades en composicions polifòniques pels grans mestres i després recollides en cançoners com el Cançoner de Palacio o el Cançoner del Duc de Calàbria (o de Uppsala) entre altres, i són peces que contenen una gran càrrega poètica. S'han triat obres d'autors tan representatius com Juan del Encina (1468-1529) o Juan Vázquez (1500-1563), al costat d'una infinitat de peces anònimes, sent l'eix conductor de la proposta l'amor i el desamor, que pren com a títol la cançó de Juan Vázquez Qui amors té, com dorm? Dorm cadascú com pot...

 

 

 


 

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola