Música Ficta (Madrid)

Dia 9 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

Música Ficta (Madrid)
  • Raúl Mallavibarrena, director
  • Lucidissima mia stella
  • Música en temps de Barbara Strozzi en el 400 aniversari del seu naixement

Musica ficta

Anaïs Oliveras, soprano

Maria Chiara Gallo, mezzo-soprano

Ensemble Fontegara

Elvira Martínez Gabaldón, violí barroc

Lixsania Fernández, violes de gamba

Raúl Mallavibarrena, clavecí i director

Lucidissima mia stella

Barbara Strozzi i el seu temps. Dones compositores del barroc italià

Programa

Lagrimosa belta (in ciacona) Giovanni Felipe Sances (1600-1679)

S’io men vo (canzonetta) Francesca Caccini (1587-1640)

Lagrime miei (Lamento) Barbara Strozzi (1619-1677)

Sonata a 2 Francesco Turini (1595-1656)

Hor che Apollo (serenata) Barbara Strozzi

Che si può fare (aria) Barbara Strozzi

Sonata E tanto tempo hormai Francesco Turini

Pur ti miro (dúo de L’Incoronazione di Poppea) Claudio Monteverdi (1567-1643)

Chiome d’oro (madrigal) Claudio Monteverdi

Amor che deggio far (madrigal) Claudio Monteverdi

Musica Ficta

El grup Musica Ficta, dirigit per Raúl Mallavibarrena, està considerat un els més destacats renovadors de la interpretació de la música antiga al nostre país. Des de la seua fundació en 1992, ha realitzat gires i concerts pels més importants festivals nacionals, així com a Itàlia, Grècia, França, Noruega, Alemanya, República Txeca, Polònia, Hongria, Tunísia, Egipte, Jordània, Líban, Síria, l‘Argentina, l‘Uruguai, Colòmbia, el Perú, Mèxic, els Estats Units, la Xina, el Japó i el Regne Unit.

La seua discografia comprén vint-i-dos enregistraments, alguns dels quals han obtingut premis i mencions a Espanya, França i els Estats Units: 10 de Répertoire, Millor disc de Música espanyola 2004 CD Compact per a Hispalensis de Francisco Guerrero, Millor disc de Música Renaixentista 2002 CD Compact per a Officium Defunctorum de Tomás Luis de Victoria, disc aquest seleccionat per a la Col·lecció de Clàssics d‘El País, venent-se més de 130.000 exemplars.

En 2005 van iniciar una sèrie d‘enregistraments per al segell Enchiriadis al voltant del temps del Quixot, oferint diverses primícies mundials com el Cançoner de Torí o el Parnaso Español de Pedro Ruimonte. Al costat de l’Ensemble Fontegara han interpretat les Musikalische Exequien de Schütz, el Dixit Dominus de Haendel, el Stabat Mater de Pergolesi, La Senna Festeggiante de Vivaldi, la Messe des morts de Charpentier, a més d‘altres obres de Purcell, Buxtehude o Bach.

En 2005, juntament amb l‘orquestra Civitas Harmoniae, van interpretar, en versió escènica la sarsuela de Sebastián Durón Salir el Amor del Mundo en el Teatre Arriaga de Bilbao.

A l‘agost de 2007 van completar els tres volums del primer enregistrament mundial de la integral de les Villanescas Espirituales de Francisco Guerrero.

Al febrer de 2010 va aparéixer, amb extraordinari acolliment de la crítica, el seu enregistrament dels 18 Responsoris de Tenebres de Tomás Luis de Victoria, primer d‘una sèrie de projectes encaminats a commemorar, en 2011, el 400 aniversari de la mort del compositor avilés.

En 2012 va aparéixer Músicas Viajeras, amb repertori de les Tres Cultures. Al novembre de 2014 van presentar el seu Live in Nova York que recull el concert realitzat en la Hispanic Society de Nova York amb el programa Columbus: música virregnal americana.

En 2015 veu la llum Victoria: alio modo, on retornen al repertori de Tomás Luis de Victoria. Al maig de 2017 va aparéixer el seu nou enregistrament del Rèquiem de Tomás Luis de Victoria per a commemorar els 25 anys de la fundació del grup.

A l‘octubre 2016 van fer la seua presentació en el prestigiós Festival Cervantino de Guanajuato (Mèxic) amb un programa sobre la Música en temps del Quixot. Musica Ficta és membre fundador de l‘Associació de Grups Espanyols de Música Antiga (GEMA).

Raúl Mallavibarrena

Raúl Mallavibarrena (Oviedo, 1970) va començar els seus estudis musicals amb el seu pare Juan Bautista Mallavibarrena.

Especialitzat en el repertori dels segles XV al XVIII, és fundador i director dels grups Musica Ficta i Ensemble Fontegara, així com del segell discogràfic Enchiriadis.

Ha dirigit concerts en els principals festivals d‘Espanya, així com diversos països d‘Europa, Magrib, Orient Mitjà, Sudamèrica, Mèxic, els Estats Units, la Xina i el Japó, amb repertori que va des de la música medieval fins a oratoris de Monteverdi, Haendel i Bach, sarsueles barroques, cantates i òperes de Vivaldi, passant pel més ampli repertori renaixentista europeu.

Al desembre de 2009 va dirigir El Messies de Haendel a l‘Orquestra Filharmònica de Màlaga. A la tardor de 2013 va dirigir Dido i Enees de Purcell.

La seua discografia comprén vint discos com a director musical i més de quaranta com a productor.

És convidat regularment a impartir cursos i conferències en universitats (València, Màlaga, Castella-Lleó, Universitat Autònoma de Madrid, Universitat dels Andes-Colòmbia, Cervantino de l‘Uruguai) i centres especialitzats, així com col·laboracions per al Teatre Real de Madrid.

Ensemble Fontegara

Fundat per Raúl Mallavibarrena en 1993, aquest grup presa el seu nom de l‘Opera intitulada Fontegara (Venècia 1535) escrita per Silvestre Ganassi sobre l‘art de l‘ornamentació en el segle XVI.

Està format per reconeguts especialistes en la interpretació de música antiga amb instruments d‘època. Ha oferit nombrosos concerts en els més destacats festivals i auditoris espanyols així com a Alemanya, Txèquia, Noruega, Polònia, Hongria, Sudamèrica, Mèxic i els Estats Units, amb programes que van des de les Vespres de Monteverdi o El Messies de Haendel, a òperes de Vivaldi, passant per oratoris i cantates de Purcell, Telemann o Bach.

Els seus enregistraments comprenen la integral de Villanescas de Francisco Guerrero (en tres volums), un monogràfic de cantates de Telemann, juntament amb la mezzosoprano Marta Infante i una selecció del Cancionero Cordiforme (segle XV).

En 2012 va aparéixer el seu últim treball, Músicas Viajeras, amb repertori de les Tres Cultures, amb la soprano Rocío de Frutos.

Notes del programa

Dones compositores del barroc italià

Barbara Strozzi (1619-1677) va nàixer a Venècia a la casa de la família Strozzi. La seua mare, Isabella Garzoni, era una de les serventes de la casa, la qual cosa indueix a pensar, a la vista de l‘educació privilegiada que va rebre -una cosa molt infreqüent entre persones que no pertanyien al patriciat urbà-, que fora filla il·legítima de Giulio Strozzi. Aquest es va encarregar de proporcionar a la seua filla una sòlida formació en les arts, a més de com a cantant i intèrpret, també com a compositora. Va ser alumna del gran Francesco Cavalli i va arribar a publicar huit volums d‘obres que abasten des del gènere de la cantata fins a les àries, passant per madrigals, duetos o la serenata, com és el cas de la deliciosa Hor che Apollo que escoltarem hui.

El seu estil, enquadrat plenament en l’anomenada «seconda pratica», deu molt a compositors il·lustres del seu temps com Monteverdi o el mateix Cavalli.

Enguany es compleixen els 400 anys del seu naixement i per aquesta raó, dediquem el programa d‘aquesta nit a gaudir de la música de Barbara Strozzi, música d‘una inqüestionable qualitat, emmarcada dins de l‘escenari de música avantguardista i experimental del seu temps, i en el qual hem recollit també l‘obra d‘una altra de les dones compositores del Barroc com Francesca Caccini. Al costat d‘elles, Sances, Turini o el gran mestre Claudio Monteverdi, servisquen per a il·lustrar l‘apassionant univers del XVII italià, exemple suprem de la més bella convivència entre poesia i música.

 

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola