Capella de Ministrers (València)

Dia 8 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

Capella de Ministrers (València)
  • María Jonás, mezzosoprano
  • Carles Magraner, director
  • El Grial - Música i literatura medieval al voltant del Sant Grial
El Grial

Lament de Perceval

Música i literatura medieval al voltant del Sant Grial

María Jonas - trobairitz, cant & symphonya

Carles Magraner – viola de roda, viola & rabec

Robert Cases - llaüt, arpa, cítola & viola de plectre

Eduard Navarro - oud, nickel, cornamusa, duduk & xalumó

David Antich - flautes & aulos

Pau Ballester - Percussions

El conte del Grial

Chrétien de Troyes (C.1150-C.1183)

Perceval Atressi coum Persavaus. Rigaud de Berbezilh

Blancaflor Danse & estampie. Le Manuscrit du Roi (Inst.)

La guerra i el sentiment Ahi, Amours. Conon de Béthune

Tristany Lamento di Tristano. London Manuscript (Inst.)

El Rei Artur i la gran història del Grial

Robert de Boron (C.1190-1210)

Perceval D’amors (Lament de Perceval). Chrétien de Troyes

Merlí Harley. London Manuscript (Inst.)

La Quarta croada Seigneurs, sachiez qui or ne s’en ira. Thibault de Champagne

Palestina Palästinalied (VI croada).Walther von der Vogelweide

De Perceval a Parzival

Wolfram von Eschenbach (1170-1220)

San Miguel l'Alt de Toledo Cantiga de Toledo. CSM 12/212 (Inst.)

Tristany i Isolda Ich lobe ein wip. Der Tanhuser

Lapis exilis Meie, din liechter schin. Neidhart von Reuental

El significat del Grial

Hélinand de Froidmont (C.1160-1230)

Lanzarote i Ginebra Estampie Royal . Le Manuscrit du Roi (Inst.)

La cerca del Sant Grial Diu maget trurec. Wolfram von Eschenbach

La mort d'Artur Chanterai per mon coraige. Guiot de Dijon

Pantocràtor Drets de natura. Matfré Ermengau (Inst.)

Chronicon Karitas habundat. Hildegard von Bingen

Virtut apurar no’m fretura sola

La Corona d'Aragó (C.1123-1458)

Lilzáhira Els set gotxs recomptarem. Llibre Vermell

Tirant lo Blanch Ung lanceman a tout. Montecassino (Inst.)

El Siti Perillós Sola vós (Contrafacta). Cançoner d’Estúñiga

Capella de Ministrers

Des de la seua creació l'any 1987, el grup Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner ha desenvolupat una important tasca investigadora i musicològica en favor del patrimoni musical espanyol, des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. El resultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d'aquestes experiències.

L'activitat concertística de la formació ha sigut molt intensa des de l'inici de la seua activitat, recorrent les millors sales de música d’Espanya, la seua projecció és també internacional. L’ensemble ha realitzat més de 1.500 concerts en els cinc continents.

Aquesta trajectòria d'estudi i recuperació de la música antiga ha quedat recollida en els més de 55 discos que ha gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers, obtenint molt bones crítiques per part de la premsa especialitzada, a més de premis i distincions entre les quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l'editorial Premsa Valenciana, el Premi Cívic 2008 d'Almussafes-Ribera Baixa, el Premi a la Difusió Plaça del Llibre 2017, Premi Bankia a la Formació Musical Valenciana de caràcter professional, el distintiu com a segell de qualitat de la GVA Mediterranew Musix, el Premi Internacional de Música Clàssica 2018, ICMA en la categoria de Música Antiga pel seu disc Quattrocento i el Premi Carles Santos de la Música Valenciana 2018 al millor disc de recuperació de patrimoni per La ruta de la seda. Les ajudes institucionals per part de l'Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i del INAEM del Ministeri de Cultura, permeten que hui siga una realitat la difusió discogràfica i concertística a nivell nacional i internacional. La Universitat de València, per la seua banda, patrocina les activitats de recerca, recuperació i difusió del patrimoni musical realitzades per Capella de Ministrers.

Carles Magraner

Carles Magraner naix a Almussafes (La Ribera Baixa. València) i ací mateix inicia els seus estudis musicals, que continua després en els conservatoris de València, Carcaixent, on obté el títol de professor de violoncel i el Conservatori Superior de València. Molt prompte, es sent captivat per la música antiga i s'especialitza en violoncel barroc i viola da gamba, amb estudis a Barcelona, Madrid i Tolouse. A més, cursa diversos seminaris sobre música medieval, renaixentista i barroca, complementant la seua formació en música ibèrica de els segles XI-XVIII. Obté el Premi a la Creativitat Musical de la Universitat de València en els anys 88 i 89 i del Ministeri de Cultura de joves intèrprets. Carles Magraner és Màster en Música en l'especialitat de música antiga i Doctor en Música per la Universitat Politècnica de València.

Ha desenvolupat una gran activitat concertística com a solista i en diverses agrupacions de cambra, però també ha compartit els seus coneixements com a professor en diversos conservatoris. La seua faceta més coneguda es com a director fundador de Capella de Ministrers des de 1987.

Notes del programa

En un entorn històric de guerres amenitzat amb narracions trobadoresques dels croats d'Orient que portaven el Grial, la literatura medieval es va nodrir de textos i llegendes al voltant d'aquesta valuosa relíquia, una de les joies més venerades del tresor reial dels Trastàmara.

Despertant gran interés entre els pelegrins, que la van relacionar amb les diferents narracions artúriques medievals que gaudien llavors de tant èxit, autors com Chrétien de Troyes i Wolfram von Eschenbach van escriure les novel·les medievals més conegudes a tot arreu sobre el Grial, Perceval o el Conte del Grial, que Chrétien va escriure per encàrrec de Felip d'Alsàcia, comte de Flandes. És en la cort de Felip de Flandes on trobem un significatiu paral·lelisme entre la història que li va explicar a Chrétien de Troyes, sobre el seu cosí Balduí IV de Jerusalem, conegut com el leprós, i la història de Perceval.

Felip de Flandes va acudir a Terra Santa en pelegrinatge entre 1177 i 1178 en ajuda del seu cosí malalt i aquest li va oferir la regència del regne de Palestina amb la condició d'atacar Egipte. Va ser la seua última aventura donant lloc al gènere literari de les novel·les de cavalleria que van gaudir de gran èxit a Europa en aquests anys. El tema va assolir un gran èxit entre la població, a causa del període crític pel qual estava travessant Europa. Alhora, aquest ambient connectava a la perfecció amb l'ideal de les novel·les de cavalleria que es van fer tan populars. D'aquesta manera, a partir de la novel·la de Chrétien nombrosos escriptors van donar fi al relat convertint-lo en llegenda i donant cadascun d'ells un significat diferent a l'original.

El viatge musical que presenta Capella de Ministrers s'escapa de la llegenda per a connectar directament al públic amb el vertader sentit del Sant Grial. Un recorregut per les músiques trobadoresques de Rigaud de Berbezilh o Thibault de Champagne, els textos artúrics de Chrétien de Troyes i peces dels cançoners més vinculats que conformen el camí que va recórrer a través dels segles aquesta relíquia universal, des de les cançons de croades, cants de centres de peregrinació i el reflex de la literatura medieval fins al simbolisme emblemàtic que va adquirir amb Alfons el Magnànim.

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola