Vivaldi Ensemble (València)

Dia 2 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

Vivaldi Ensemble (València)
  • Jesús Fuster, oboè
  • Juan Sapiña, fagot
  • Il concerto barrocco

Vivaldi Ensemble

Violins: Enrique Palomares, Raúl Arias, Andrea Tur, Casandra Didu, Raquel Campos
Violes: Isabel López, Francesc Gaya
Violoncels: Elena Solanes, Aída García
Contrabaix: Javier Sapiña
Clavecí: Ignasi Jordà
Oboè: Jesús Fuster
Fagot: Juan Sapiña

Programa

Antonio Vivaldi (1678-1741)

Concert en sol major per a oboè, fagot, cordes i clavecí RV 545

Allegro non molto-Adagio-Allegro

Concert en do menor per a cordes, clavecí, oboè i fagot RV 120

Allegro non molto-Adagio-Allegro

Concert en sol menor per a fagot, cordes, clavecí i oboè RV 495

Presto-Largo-Allegro

Concert en la menor per a oboè, cordes, clavecí i fagot RV 461

Allegro non molto-Larghetto-Allegro

Concert en do menor per a 2 violoncels, fagot, cordes i oboè RV531

Allegro-Largo-Allegro

Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, «L’estate» (L’estiu)

Allegro non molto - Adagio e piano/Presto e forte - Presto

Vivaldi Ensemble

Vivaldi Ensemble és una orquestra de cambra i continu (clavecí), formada per una selecció d’intèrprets del Collegiun Instrumentale de València, que va fer el seu debut el 1993 en el Palau de la Música sota la direcció de Félix Ayo. Han treballat amb solistes i directors de reconegut prestigi com Yehudi Menuhin, Joaquín Achúcarro, Nicolai Chumachenco, Francesco Petracchi, Helmut Rilling, Cristóbal Soler, Francisco Perales, etc.

Entre els concerts i activitats realitzades durant la seua trajectòria cal destacar el concert homenatge a Cristóbal Halffter a l’Auditori Nacional de Madrid i el concert inaugural de la XXXIV Setmana de Música Religiosa de Conca amb La Creació de Haydn, dirigit per Yehudi Menuhin.

Ha participat en el Festival Ensems, Concurs Francisco Tárrega, Messíes participatiu (organitzat per l’obra social La Caixa) i Serenates al Claustre de la Universitat de València.

Entre els seus enregistraments es troba la integral dels Concerti Academici a Quattro de F. J. de Castro.

En l’actualitat el projecte Vivaldi Ensemble ocupa una de les seues principals activitats.

Notes

El Barroc és el període de la història de la música en el qual els afectes, els contrastos i, en definitiva, mantindre atent a l’espectador són les prioritats del compositor. Els concerts per a un o diversos instruments solistes del venecià Antonio Vivaldi estan plagats d’aquests recursos i hem volgut organitzar el programa d’aquesta nit de manera que el públic puga apreciar aquests contrastos més clarament. Això s’aconsegueix gràcies a la concatenació, sense quasi interrupcions, de les sis obres que s’escoltaran, ordenades segons una coherència harmonicotonal d’acord amb la teoria musical del Barroc i la seua obsessió amb el cercle de quintes i els diferents temperaments irregulars que van enunciar autors com Valloti, Kellner o Kinberger.

La seqüència de tonalitats pròximes en el cercle de quintes (el que hui dia diem tons veïns) garanteix una transició agradable per a l’oïdor, sense brusquedats i quasi com si es tractara d’una modulació planificada pel compositor. D’aquesta manera, els sis concerts formen un bloc homogeni, a manera de macroforma musical que engloba les sis obres del programa; és a dir, una espècie de simfonia formada per Concerti a solo i Concerti Grossi en la qual es pot apreciar millor la riquesa i la gran quantitat de detalls que atresoren aquestes obres mestres.

Un dels trets de la música Barroca va ser el que els compositors van començar a sentir-se atrets per la idea d’escriure música de forma específica per a un mitjà determinat, violí, veu, solista etc. Els estils instrumental i vocal van començar a definir-se, van arribar a ser diferents en la imaginació dels compositors barrocs, que van acabar per utilitzar conscientment recursos vocals en l’escriptura instrumental i viceversa. Van lluitar per trobar els mitjans musicals que expressaren afectes o estils anímics, i les formes que intensificaren aquests efectes musicals mitjançant contrastos violents alternant ritmes estrictament mesurats (àries) i uns altres flexibles (recitatius).

En la música instrumental de cambra els italians van continuar regnant com a indiscutibles mestres d’Europa. A la fi del segle XVII va aparéixer un nou tipus de composició orquestral: el concerto o concert. El concert permetia als compositors el mitjà concertato i els seus contrastos, la lectura d’un baix ferm i una soprano florida, una organització musical basada en el sistema tonal major-menor i la construcció d’una obra extensa a partir de moviments separats i autònoms. Així el concerto grosso i el concert per a solista es troben en l’epicentre de la música orquestral de l’època. En tots dos casos es contrasta sistemàticament: en el concerto grosso s’oposen al conjunt les veus d’un xicotet grup d’instruments solistes i en el «concerto solístic» les d’un únic instrument. Al començament del segle XVIII, Venècia continuava atraient viatgers, especialment músics. Els festivals públics eren més nombrosos que en qualsevol altra part d’Europa. La Capella de Sant Marc continuava gaudint de gran fama, i Vivaldi era un dels seus principals violinistes.

Les obres instrumentals i especialment els concerts de Vivaldi resulten sempre molt atractius a causa de la frescor de les seues melodies, el seu vigor rítmic, el seu hàbil tractament del colorit solístic i orquestral i la claredat de la forma. Al voltant de les dues terceres parts dels concerts de Vivaldi estan escrits per a un sol instrument solista amb orquestra. Per aquesta raó el repertori que abordarem el Vivaldi Ensemble seran els concerts escrits per a oboè, fagot i violoncel com a instruments solistes, així com diferents concerti grossi.

Amb la col·laboració de: BANKIA Escolta València

Peñiscola - Sede ElectrónicaTurismo Peñiscola